Procés de fabricació de cables i cables elèctrics

Explicació detallada del procés de fabricació de cables i cables elèctrics

Els cables i cables elèctrics són components essencials de la vida moderna, que s’utilitzen arreu, des de cases fins a indústries. Però, us heu preguntat mai com es fan? El seu procés de fabricació és fascinant i implica diversos passos precisos, començant pel conductor i construint capa per capa fins que el producte final estigui a punt. Mirem de prop com es fan els cables i els cables de manera senzilla i pas a pas.

1. Introducció

Els cables i cables elèctrics es fabriquen embolicant diferents materials com l’aïllament, els escuts i les capes de protecció al voltant d’un conductor. Com més complex sigui l’ús del cable, més capes tindrà. Cada capa té un propòsit específic, com protegir el conductor, assegurar la flexibilitat o blindar contra danys externs.

2. Passos de fabricació clau

Pas 1: Dibuix de cables de coure i alumini

El procés comença amb canyes gruixudes de coure o alumini. Aquestes canyes són massa grans per utilitzar -les, de manera que han d’estar estirades i més primes. Això es fa mitjançant una màquina anomenada màquina de dibuix de filferro, que tira les varetes metàl·liques a través de diversos forats més petits (mor). Cada vegada que el fil passa per un forat, el seu diàmetre es fa més petit, la seva longitud augmenta i es fa més fort. Aquest pas és crucial perquè els cables més prims són més fàcils de treballar a l’hora de fer cables.

Pas 2: Recuperació (suavitzant els cables)

Després de dibuixar els cables, poden arribar a ser una mica rígids i trencadissos, cosa que no és ideal per fer cables. Per solucionar -ho, els cables s’escalfen en un procés anomenat recuit. Aquest tractament tèrmic fa que els cables siguin més suaus, més flexibles i més fàcils de torçar sense trencar -se. Una part crítica d’aquest pas és assegurar que els cables no s’oxidin (formeu una capa de rovell) mentre s’escalfa.

Pas 3: encallant el conductor

En lloc d'utilitzar un sol fil gruixut, es torcen diversos cables prims per formar el conductor. Per què? Perquè els cables encallats són molt més flexibles i fàcils de doblar durant la instal·lació. Hi ha diferents maneres de torçar els cables:

• Twisting regular:Un patró simple de gir.
• Twisting irregular:Inclou el gir de Bunch, el gir concèntric o altres mètodes especials per a aplicacions específiques.

De vegades, els cables es comprimeixen en formes com semicercles o formes del ventilador per estalviar espai i fer que els cables siguin més petits. Això és especialment útil per a cables d’energia on l’espai és limitat.

Pas 4: Afegir aïllament

El següent pas és cobrir el conductor amb aïllament, generalment de plàstic. Aquest aïllament és molt important perquè impedeix que l’electricitat es filtri i garanteixi la seguretat. El plàstic es fon i s’embolica estretament al voltant del conductor mitjançant una màquina.

Es comprova la qualitat de l’aïllament tres coses:

1. Excentricitat:El gruix de l’aïllament ha de ser fins i tot al voltant del conductor.
2. Suavitat:La superfície de l’aïllament ha de ser suau i lliure de cops, cremades o impureses.
3. Densitat:L’aïllament ha de ser sòlid sense forats, bombolles ni buits.

Pas 5: formant el cable (cablejat)

Per als cables de diversos nuclis (cables amb més d’un conductor), els cables aïllats es torcen entre si per formar una forma rodona. Això fa que el cable sigui més fàcil de manejar i assegura que es mantingui compacta. Durant aquest pas, es fan dues tasques addicionals:

• Emplenament:Els espais buits entre els cables s’omplen de materials per fer que el cable sigui rodó i estable.
• Enquadernació:Els cables estan estretament lligats per evitar que es deixin anar.

Pas 6: afegint la beina interior

Per protegir els cables aïllats, s’afegeix una capa anomenada beina interior. Aquesta pot ser una capa extruïda (un recobriment de plàstic prim) o una capa embolicada (un material de rellotge). Aquesta capa impedeix danys durant els propers passos, sobretot quan s’afegeix l’armament.

Pas 7: Armoring (afegint protecció)

Per als cables utilitzats subterranis o en entorns durs, és fonamental l'armadura. Aquest pas afegeix una capa de protecció mecànica:

• Cinta d’acer: blindar:Protegeix contra la pressió de les càrregues pesades, com ara quan el cable és enterrat sota terra.
• Armorització de filferro d'acer:S'utilitza per a cables que necessiten gestionar tant les forces de pressió com de tira, com les que es posen sota l'aigua o en eixos verticals.

Pas 8: Beina exterior

L’últim pas és afegir la beina exterior, que és la capa protectora més externa del cable. Aquesta capa està dissenyada per protegir el cable de factors ambientals com la humitat, els productes químics i els danys físics. També afegeix força i impedeix que el cable es posi foc. La beina exterior sol estar feta de plàstic i s’aplica mitjançant una màquina d’extrusió, similar a la com s’afegeix l’aïllament.

3. Conclusió

El procés de fabricació de cables i cables elèctrics pot semblar complex, però es tracta de precisió i control de qualitat. Cada capa afegida serveix per a un propòsit específic, des de fer que el cable sigui flexible i segur fins a protegir -lo dels danys. Aquest procés detallat garanteix que els cables i cables que utilitzem en la nostra vida diària són fiables i duradores.

En comprendre com es fan, podem apreciar l’enginyeria que s’introdueix fins i tot a la més senzilla de productes, com els cables de la vostra llar o els cables que alimenten grans indústries.